Arxiu d'etiquetes: Campanar

Video XX Edició Fira del Rellotge

Video XX Edició Fira del Rellotge

En conmemoració a les XX edicions de la Fira, hem preparat aquest video de presentació de la Fira i del Museu. Us passem l’enllaç a Youtube, esperem que us agradi!

XVI Fira del Rellotge de Catalunya, 19 maig de 2011

EL RELLOTGE PÚBLIC

La setzena edició de la Fira del Rellotge es dedicarà a “El Rellotge Públic”. La Fira va voler remarcar en aquesta edició l’enorme utilitat que va tenir el fet que el cuitadà tingués al seu abast la gestió del temps gràcies als rellotges de servei públic.

La Fira es va presentar el passat dimarts 10 de maig de 2011 a la tarda en un acte al Palau Robert de Barcelona. L’exposició “El Rellotge Públic” i la Fira es van fer el diumenge 15 de maig de 2011.

Sobre el Rellotge Públic. La història de la mesura del temps té unes quantes fites de gran interès. La més important es produeix al voltant de l’any 1300 quan s’inventa el rellotge mecànic. Aquest fet marca l’inici de la mesura moderna del temps. El rellotge mecànic nasqué a Europa en un lloc desconegut, probablement del nord d’Itàlia. Eren rellotges fornits d’un escapament de paletes i un rudimentari oscil·lador anomenat esperit o foliot. Al principi, aquells rellotges no tenien agulles ni esfera, ni tan sols tocaven les hores, simplement actuaven de despertador o avisador per tal que l’encarregat de tocar l’hora accionés manualment una campana. Molt aviat servirien per accionar directament les campanes d’un campanar o torre pública, a les quals s’hi posarien els “Jaquemarts” o autòmats en forma humana que colpejaven les campanes. Més tard, també s’hi afegirien les grans esferes visibles des de l’exterior.

Els tocs horaris civils van tenir una gran incidència en l’organització de la societat urbana baix medieval; la vida rural seguia funcionant amb una organització marcada pel ritme solar, però a les ciutats la divisió del dia en hores iguals i els tocs horaris derivats d’aquesta divisió van començar a ordenar rígidament les funcions de les classes laborals. El naixement del rellotge mecànic està considerat un dels grans invents de l’era moderna, és a dir un d’aquells capaços de canviar el món, encara que es podria dir amb més propietat que fou un d’aquells invents que reflecteixen fins a quin punt el món estava canviant i necessitat de noves eines.

A finals del segle XIII, l’hora que es donava públicament era només la de l’oració des dels campanars dels monestirs i esglésies; a principis del segle XIV ja són innombrables els campanars civils que donen l’hora asèptica, sense connotacions religioses, en el centre de les ciutats; l’hora burgesa; una hora determinada per la necessitat de sincronitzar la societat. Per primera vegada els ciutadans medievals anaven a toc de rellotge, i el temps es feia sentir des dels campanars públics de forma implacable. La necessitat de disposar d’hora urbana ve donada per un canvi substancial en les relacions humanes que esdevé a principis de segle XIV i que marca el principi de la fi de l’Edat Mitjana i l’albirament de l’Edat Moderna.

 

 

1a Edició de la Fira del Rellotge, 7 d’abril de 1996

1ª FIRA ANY 1996

La 1a Edició de la Fira del Rellotge, celebrada el diumenge 7 d’abril de 1996, va sorprendre a la organització tenint en compte que aprofitant els dies festius de la Setmana Santa, es va encabir la celebració de la fira el diumenge de Pasqua, amb la visita de més d’un miler de visitants.

Paral·lelament es va muntar a l’edifici del Casal Cultural Codinenc una exposició permanent de rellotges provinents de col·leccions privades, la majoria de Sant Feliu. A la mostra es van poder veure des de rellotges d’or de butxaca amb soneria o de plata amb tres tapes, fins els clàssics Roscoff o la típica ratera de paret d’una campana, passant  per rellotges isabelins, Morez o una excepcional peça de col·leccionista com és una ratera amb flautes de la Selva Negra.

També s’hi va exposar un rellotge de campanar desmuntat similar al que hi havia a la torre del rellotge del poble i excepcionalment, un dels rellotges més antics de Moià.