Arxiu de la categoria: XXII Fira

Gran Éxit de Visitants i Rellotges a la XXII Fira!

Gran Éxit de Visitants i Rellotges a la XXII Fira!

Volem agrair a tots els visitants, firaires, amics i voluntaris que han fet que avui visquéssim una nova i gran jornada rellotgera, Moltes Gràcies!

Ja de bon matí el sol i el bon temps han presagiat una radiant jornada de Fira. Gràcies a la Excma. Diputació de Barcelona hem pogut comptar amb una trentena de carpes que han permès resguardar-nos del sol i de tenir una ordenada i ben presentada fira.

Una trentena de firaires han vingut carregats de tot tipus de rellotges, de tots els estils, mides i butxaques. La plaça ha estat un constant formigueig de tan curiosos com afeccionats que han visitat les parades.

A mig matí els organitzadors i autoritats han visitat la Fira i seguidament han anat a l’ajuntament a fer l’acte de reconeixement al Sr. Eduard Farré, exprofessor de l’Institut La Mercè, grandíssim expert en rellotges i col·laborador incondicional de la Fira del Rellotge.

A continuació s’ha anat a visitar l’exposició “L’Art al Rellotge” al Museu del Rellotge del Casal Cultural Codinenc.

A les 13.00h s’han inaugurat els nous rellotges del campanar que ahir al vespre va beneir Monsenyor Romà Casanova bisbe de Vic.

A continuació s’ha tornat al Museu del Rellotge per fer entrega dels premis del concurs “L’Art al Rellotge” en que el guanyador ha estat el pintor Ignasi Vallcorba Borrell.

I sobre les 14.00h s’ha recollit la Fira i s’ha celebrat un dinar de germanor entre els firaires, organitzadors i voluntaris de la Fira del Rellotge.

Així doncs un nou gran éxit de Fira i sols podem demanar per la propera edició més i millors rellotges! Fins l’any vinent!

El concurs d’art relacionat amb el rellotge ja té guanyador

El concurs d’art relacionat amb el rellotge “L’Art al Rellotge” de la XXII Edició ja té guanyador: Ignasi Vallcorba Borrell i la seva obra d’art inspirada en l’antic rellotge del campanar de la Plaça del Rellotge. La fotografia és d’aquest migdia al Museu del Rellotge.

Moltes felicitats Ignasi!

Fe d’errates. Per error del departament de premsa de la Fira del Rellotge es va informar a la Revista Contraste incorrectament del nom del guanyador del concurs. La Revista ha publicat la notícia al seu número 198 que us reproduïm amb el nom incorrecte. El nom del guanyador és Ignasi Vallcorba i Borrell a qui demanem disculpes per la errata. Així mateix indiquem que a la fotografia l’Ignasi Vallcorba figura en segon terme, en primer terme i primer a l’esquerra hi ha el Sr. Joan Ferrer, al seu costat el guanyador Ignasi Vallcorba, i al seu costat el Miquel Tura, el Josep Vilanova i el Joan Segalés. Esperem rebre més fotografies o fer un nou reportatge.

Els campanars de Sant Feliu de Codines

Ja ho tenim a tocar, cap de setmana històric a Sant Feliu de Codines!

Veniu a viure-ho i veure-ho, US HI ESPEREM!

Per fi i gràcies a l’esforç de tots, tindrem en marxa els nous rellotges del campanar de l’església de Sant Feliu!

Demà dissabte 20 de maig de 2017 a les 19.00h benedicció dels nous rellotges del campanar de l’església. Monsenyor Romà Casanova bisbe de Vic farà la benedicció i en acabar, a les 20.00h con -celebrarà la missa a l’església parroquial.

Diumenge 21 de maig de 2017 a les 13.00h des de la Plaça Josep Umbert Rosàs, les autoritats locals i els membres de l’Associació Fira del Rellotge de Catalunya inauguraran els nous rellotges. Es farà un gran repic de campanes dels dos campanars.

Per tal que tots tinguem millor coneixement del campanar de l’església parroquial, a continuació us transcriurem la nota històrica que el Sr. Francesc Pineda ha fet dels campanars de Sant Feliu de Codines i que s’ha publicat en els dos darrers Fulls Parroquials de la Parròquia de Sant Feliu de Codines.

Primer de tot agrair al Sr. Pineda el gran detall i rigor en el seu escrit. Agrair també a la Parròquia de Sant Feliu de Codines i a tots els amics i veïns la seva gran implicació i ajuda que han fet en la divulgació i en la col·laboració d’aquest projecte en el que per fi posarem els rellotges a les quatre esferes que faltaven.

Així mateix us convidem el diumenge 21 de gaudir de les activitats i  vistar les exposicions de la Fira del Rellotge, també us hi esperem!

A tots, Moltes Gràcies!


Els Campanars de Sant Feliu de Codines

El mes d’abril de l’any 1698, tots els membres de l’Obreria Parroquial i els constructors encarregats de les obres, van contractar l’edificació del nou temple. (avui reconstruït després de la voladura que va patir el dia 26 de gener de l’any 1939).

El motiu era el d’ampliar les dimensions de la primitiva església romànica, molt reduïda i que es mostrava totalment insuficient pels feligresos de la parròquia. Aquest primitiu temple constava ja des dels inicis, a més a més de l’altar major de dos altars laterals, a banda i banda, així com el cor, si bé amb el pas del anys s’anaren edificant altres capelles.

En la Visita Pastoral del Sr. Bisbe de l’any 1601, es fa constar que el campanar, tenia dues campanes grosses i dues de xiques. Entenem que aquest campanar era situat a la façana de l’església i de ben segur d’espadanya, de manera que era fàcil accedir a les campanes des del cor.

En el contracte citat, es contemplava de forma expressa, derruir la capella de ma dreta (de l’altar major) i sobre dit nixio muntar i edificar les parets del campanar.

D’aquestes parets, arrenca una primera volta de canó que suporta un sostre coincident amb el nivell del terra de l’altar major, quedant per sota, un espai avui sense finestres, (degut a l’ampliació del cementiri a mitjans del segle XVIII), però d’una alçada adient per permetre qualsevol celebració. En aquesta « cripta » s’hi pot accedir per una trapa des del primer paviment. En aquesta estança hi ha una porta que dona accés a l’antic cementiri, però que originalment fou una finestra.

Exteriorment i coincidint amb la rasant d’aquest sòl,  s’hi va posar un bell bordó de pedra picada de secció circular, que encara avui podem contemplar juntament amb les parets superiors, així com l’escala de cargol també de pedra picada que porta al segon paviment, en que hi havia el rellotge de les hores.

La impressionant estructura d’aquestes parets, i d’un gruix, superior a totes les altres, ens demostra que ja foren concebudes per suportar un campanar de les proporcions com el que avui gaudim.

La construcció del temple deuria començar a bon ritme, ja que ens consta que l’any  1711, el cimbori era acabat, tal com ens descriu en uns versos, el Pare Dominic Bernat Ribera, predicador de la quaresma de dit any.

Però, tornant a dit temple:

és tan vell i tan formós

que tot ell és una perla

ben adornat i dispost.

Lo cimbori és un etxís*,      (*del castellà hechizo)

dons tot ell està compost

de molts relleus i figures,

fet tot per mans d’escultor.

El Pare Bernat però, no ens parla del campanar, per la senzilla raó que encara no existia, però si de ben segur, les parets mestres previstes per suportar-lo, que com es natural deurien seguir el mateix ritme de construcció que les del presbiteri i cimbori.

Sabem que després de la primera embranzida, les obres van sofrir una aturada des de l’any 1732 al 1745.  A partir d’aquest any les obres es van reprendre a bon ritme, de manera que van concloure l’any 1754 amb la finalització del campanar i de la capella del Santíssim Sagrament, ja en el rectorat de mossèn Saturio Romero (1752-1773)

Hi ha motius per suposar que aquest campanar edificat a partir de les parets ja aixecades de bon principi i que arribaven fins a l’alçada en que arrenca la teulada del presbiteri, va ser sempre considerat una obra  provisional, com ho demostra la voluntat expressada per mossèn Jaume Solernou, (1887-1895) d’aixecar un nou campanar en que es pogués veure (deia), fins a Riells.

Aquesta edificació de base rectangular, i que per tant ocupava solament la meitat de la seva base prevista en un principi, constava de quatre finestrals per a les campanes, rematats per una teulada a dues vessants, amb un campanaret al damunt amb dues campanes per tal de  tocar els quarts i les hores.

No passaren molts anys, que el senzill rellotge va concitar la gelosia del veïns del barri de la Venderia, que volgueren també tenir-ne un de propi, i que es sentís alhora per tot el Serrat de Vic.

Tant forta era aquesta voluntat d’aquests veïns, que van organitzar-se per la construcció del seu propi campanar i rellotge. La construcció es feu a una alçada adient, per tal que el recorregut dels pesos, permetés l’autonomia de dos dies de corda.

La torre es va edificar damunt la casa de can Roca situada al Carrer Nou i la inauguració es va fer l’any 1796, si bé la rivalitat secular entre els dos barris, no va desaparèixer, com ho demostra la brama que deia

Venderia i Carrer Nou

digueu als de la Sagrera

que hem fer un rellotge nou

a la que els veïns de la Sagrera contestaven :

Vosaltres, els de la Venderia

us en podeu ven alabar

però per la Sagrera

vius o morts haureu d’anar

La Guerra Civil 1936-1939, i el caire que va prendre a Sant Feliu, va propiciar que  l’estiu del 36, unes persones amb responsabilitat dintre del Comitè, van estimbar totes les campanes daltabaix del torrent.

Aquest fet va comportar que acabada la guerra, la Parròquia hagués de refiar-se de les dues campanes del rellotge de la Venderia, tant pels  tocs habituals com pels enterraments, festivitats i bateigs.

Un cas particular era el repic de la missa de Resurrecció, que llavors es celebrava el dissabte de Glòria, en que un dels escolans que assistien a l’ofici, s’esperava a la sagristia amb la porta oberta, i així que el celebrant entonava el Gloria in exelsis Deo, corria al balcó de la rectoria a fer senyal amb el mocador al «Ninus» (en Domènec Serra), el campaner, que ja estava a l’aguait, per tal que iniciés el repic de campanes, al que s’hi ajuntaven seguidament les sirenes de les fàbriques.

El fet que un rellotge prou allunyat de l’església, i solament amb dues campanes hagués de fer les funcions de campanar parroquial era una situació que no podia perllongar-se gaire, i així fou com mossèn Vicenç Salvà (1947-1952) i la Junta de Reconstrucció del Temple, varen convenir que era el moment de, no solament reposar les campanes al vell campanar, si no de edificar-ne un de nou seguint els paràmetres dels campanars de l’entorn, construcció que no fou possible en el segle XVIII.

Corria l’any 1948 quan es va encomanar el projecte a l’arquitecte Isidre Puig Boada, deixeble d’Antoni Gaudí i continuador del Temple de la Sagrada Família, i fidel a les tradicions del país de manera que el resultat fou un projecte sobri però d’un efecte monumental, tant exteriorment com interior.

L’impacte d’aquesta obra, no cal dir que ha incidit fortament en la fisonomia de la població com ho demostra la quantitat de pintures i gravats en que diversos artistes s’hi han inspirat.

Cal però donar a conèixer el seu interior totalment singular i inesperat pel visitant, ja que s’hi va bastir un «folre» d’obra vista que s’inicia en dos punts de cada una de les quatre parets bàsiques, consistent en un primer totxo clavat a la paret i que va recreixent en cada nova filada en forma d’escala invertida, separant-se de les parets exteriors, però a les que està ben unit, fins al punt en que aquests sòcols permetin assentar-hi el dit « folre », i a tal distància de les parets exteriors que permeti la construcció d’una escala que meni al cim.

Aquesta estructura de vuit punts de suport iniciada com s’ha dit en les quatre parets mestres, s’abracen en un anell central a l’alçada de les obertures rodones permetent la formació d’un sostre interior, aïllat de les parets exteriors, que tenia com a missió suportar els aparells per fer funcionar el quatre rellotges previstos en el projecte.

Aquest sistema de suport del dit folre, es pot observar en el Palau Güell de la Rambla de Barcelona en que les columnes agafen la forma de palmera, seguint aquesta tècnica, obra de l’arquitecte Antoni Gaudí.

Pujant per l’escala perimetral, s’arriba al nivell dels finestrals que sostenen les campanes, on el forjat ja agafa tota la superfície octagonal del campanar.

A partir d’aquest nivell s’inicia la bonica escala de cargol que suportada en un sol eix central d’obra, ens porta al terrat superior.

En el càlcul de la càrrega que el nou campanar suposaria, es van donar per suficients les parets primitives, de manera que l’única precaució que es va tenir en compte, fou reforçar l’espadat de pedra tosca al nivell de l’actual plaça de Josep Umbert Rosàs, amb una paret de pedra adossada a la mateixa tosca.

Com a cas curiós i inherent a la condició humana, fou que en  arribar al punt en que calia col·locar les pedres (prèviament tallades i marcades) per la confecció dels triangles esfèrics per tal de passar de la base quadrada a la octagonal i va haver una errada de manera que el primer triangle en construcció (el del cantó dret de sobre el torrent), es va haver de desfer i refer de nou amb les pedres correctament assenyalades.

El primer repic de campanes es va fer el diumenge de la Festa Major de l’any 1957, que en aquest any s’esqueia el dia 15 de setembre, essent el rector mossèn Joan Vilaseca (1952-1960), últim rector del Bisbat de Barcelona.

Els padrins de la campana major que porta el nom de Sant Feliu, foren el Sr. Joan Casanovas Daví alcalde, i la Sra. Carmen Permanyer de Casanovas, en representació de la Vila. La campana Maria Teresa, fou apadrinada pel Sr. Laureano Lopez Badria i la seva esposa Sra. Maria Teresa Rodó de Lopez, que la oferiren a la Parròquia.

Tot i que el nou campanar va preveure la construcció d’unes obertures circulars per la instal·lació de quatre rellotges, (així quedava reflectit en la maqueta que es va fer), no fou possible aquesta instal·lació, suposadament per manca de pressupost.

Aquest any però, en el seixantè aniversari de la benedicció del campanar, l’Associació Fira del Rellotge de Catalunya, amb el seu President Josep Vilanova al capdavant, van veure que seria un bon moment per omplir aquests quatre ulls vuits, amb els rellotges corresponents, de manera que van contactar amb el Bisbat de Vic alhora que ho feien amb el Sr. Rector Mossèn Martin Kabamba. El joiós resultat, ha estat que el dissabte dia 20 de maig, Monsenyor Romà Casanova Bisbe de Vic beneirà aquestes instal·lacions que culminen, ara sí, l’obra del nostre campanar.

Així doncs, es torna a fer realitat aquell rodolí que deia

Per fer tard a tot arreu,

Dos rellotges sentireu.

                                                                                  Francesc Pineda i Fontserè

Sant Feliu de Codines, maig de 2017.

Ja arriba la Fira del Rellotge i la posada en marxa dels rellotges del campanar!

ESFERES RELLOTGE CAMPANAR – XXII FIRA – Aquest proper dissabte 20 i diumenge 21 de maig

BENEDICCIÓ RELLOTGES

Dissabte dia 20 de maig a les 19.00 h. de la tarda per part de Monsenyor Romà Casanova i Casanova, bisbe de Vic.

A continuació, a les 20.00 h. missa solemne concelebrada a la església parroquial.

FIRA DEL RELLOTGE, XXII EDICIÓ

XXII Fira del Rellotge de Catalunya, de les 08.00 h. a les 14.00h a la Plaça.

A les 12.00h a l’Ajuntament acte de reconeixement al professor rellotger Sr. Eduard Farré.

EXPOSICIÓ “L’ART AL RELLOTGE”

Al Museu del Rellotge de Catalunya, a l’edifici Casal Cultural Codinenc, exposició temàtica “L’Art al Rellotge”, des de les 10.00h a les 14.00h.

INAUGURACIÓ DELS RELLOTGES DEL CAMPANAR

A les 13.00h des de la Plaça Josep Umbert Rosàs, per les autoritats locals i els membres de l’Associació Fira del Rellotge, amb un gran repic de campanes dels dos campanars.

ENTREGA DE PREMIS “L’ART AL RELLOTGE”

Al Museu del Rellotge de Catalunya, a l’edifici Casal Cultural Codinenc, a les 13.30h. entrega de premis del concurs “L’Art al Rellotge”.

CAMPANYA COL·LABORACIÓ

Podeu fer la vostra col·laboració ingressant al compte de l’Associació Fira del Rellotge a “La Caixa” IBAN ES44 2100 0123 8502 0026 2266 o directament a Mossèn Martí a la parròquia.

Associació Fira del Rellotge.

Maig 2017.

A un mes de la XXII Fira del Rellotge! Diumenge 21 de maig de 2017

Compte enrera per la propera edició de la Fira del Rellotge!

Estem a sols un mes de la que serà la XXII edició Fira del Rellotge!, enguany dedicada a “L’Art al Rellotge”. Recordeu i reserveu la data: Diumenge 21 de maig de 2017, a Sant Feliu de Codines (Barcelona).

A més dels preparatius de la Fira, els organitzadors també treballen intensament en la Campanya per la instal·lació de les quatre esferes amb rellotge pel campanar de la Parròquia de Sant Feliu.

Les aportacions que volgueu fer les podeu fer a través de Verkami al següent link: https://www.verkami.com/projects/17460-instal-lacio-dels-rellotges-al-campanar-de-lesglesia-de-sant-feliu-de-codines

Està previst fer la inauguració i benedicció els propers 20 i 21 de maig de 2017, coincidint amb la Fira del Rellotge.

APORTACIÓ de 25 €:

  • Reconeixement de l’Associació + 1 pin campanar
  • + 2 entrades al Museu del Rellotge

APORTACIÓ de 50 €

  •   Reconeixement de l’Associació + 1 pin campanar
  •   + 2 entrades al Museu del Rellotge
  • + 2 entrades visita guiada al campanar
  • + 1 placa metall campanar de record

APORTACIÓ de 100 €

  •   Reconeixement de l’Associació + 1 pin campanar
  • + 5 entrades al Museu del Rellotge
  • + 5 entrades visita guiada al campanar
  • + 1 placa metall campanar de record

APORTACIÓ de 300 €

Reconeixement de l’Associació + 1 pin campanar

  • + 8 entrades al Museu del Rellotge
  • + 6 entrades visita guiada al campanar
  • + 1 placa metall campanar de record
  • + 1 rellotge despertador

Avui divendres 21 d’abril de 2017 el 9Nou es feia ressò de la campanya publicant un article al diari:

Fira del Rellotge

XXII Fira del Rellotge de Catalunya, diumenge 21 de maig de 2017

XII FIRA DEL RELLOTGE DE CATALUNYA – SANT FELIU DE CODINES (BARCELONA) – DETALL ACTIVITATS
 CONCURS “L’ART AL RELLOTGE. DIUMENGE 14 DE MAIG, 2017, 12.00h.

Tots els artistes que vulguin participar en el concurs han de dipositar les seves obres al “Museu del Rellotge de Catalunya”, al Casal Cultural Codinenc. A les 14.00h es tancarà la recollida d’obres. Premis a les 3 millors obres.

FIRA DEL RELLOTGE: DIUMENGE 21 DE MAIG DE 2017, MATÍ.

Diumenge, 21 de maig, 8 a 14h, Plaça de l’Ajuntament de Sant Feliu.

A les 12.00h Recepció del Consistori a l’Ajuntament i lliurament de la distinció d’homenatge al Sr. Eduard Farré Olivé, ex-professor de l’Escola de Rellotgeria de la Mercè de Barcelona.

A les 12.30h personalitats i organitzadors recorregut per la Fira i a l’exposició temàtica “L’Art al Rellotge”, al “Museu del Rellotge de Catalunya”, al Casal Cultural Codinencs. Seguidament lliurement dels premis del Concurs “L’Art al Rellotge”.

A les 13.30h posada en marxa de les quatre esferes del nou rellotge del campanar. Ho contemplarem des de la Plaça Umbert Rosàs (davant Centre Cívic).

 TEMÀTICA DE LA XXII FIRA: RELLOTGES I ART.

Aquests dos conceptes sovint han anat de bracet, no en va la rellotgeria es considera un ofici artístic. Interiorment, tenim la decoració de les màquines: luxosos treballs de gravat i vogit destinats a ser vistos només pels propis rellotgers. La decoració dels rellotges, però, no s’acaba en els mecanismes, sinó que també ocupa i amb molt més motiu, l’exterior. Pel què fa als rellotges de butxaca, tenim l’època daurada dels esmalts que va dels segles 17 al 19 en què es fan autèntiques obres d’art en les miniatures d’esmalts que copien les pintures dels autors més famosos de l’època.  Per altra banda, hi ha els rellotges domèstics, especialment els de procedència francesa del segle 19, que s’ornamenten amb escultures o figures de bronze daurat de les més diverses formes. Alguns rellotges es disposen a l’interior de pintures amb complement de caixes de música. També hi ha molts retrats de personatges que han volgut ser pintats amb el seu rellotge.  No oblidem tampoc els rellotges de sol, molts d’ells d’una qualitat artística indiscutible. Més modernament i a modus d’exemple propi tenim l’obra de Dalí amb els seus rellotges tous tant en pintura com en escultura.

Aquesta relació entre rellotges i art no tindria fi, reflexionem només en quantes vegades hem exclamat en veure un rellotge especial: “això és una autèntica obra d’art”. 

EXPOSICIÓ “L’ART AL RELLOTGE, al Museu del Rellotge de Catalunya, a l’edifici Casal Cultural Codinenc, junt amb l’exposició permanent del Museu.

Dies/horaris: Dissabte 20 de maig de 11-13h. Diumenge 21 de maig de 10-14h. Entrada 2 €.

INFORMACIÓ I CONTACTE:

Sr. Pere Riera, tel. 603837079, coordinador.

Sr. Josep Vilanova, tel. 609818569, president.

LA FIRA DEL RELLOTGE A INTERNET I XARXES SOCIALS:

Pàgina web: http://www.firadelrellotge.org – E-mail: fira@firadelrellotge.org

Pàgina a Facebook, perfil “Fira del Rellotge”: http://www.facebook.com/firadelrellotge

Twitter: http://www.twitter.com/firadelrellotge (@firadelrellotge  “Hastag” #firadelrellotge)

Instragram: http://www.instagram.com/firadelrellotge  Youtube, buscar “fira del rellotge”.

 

Convocatòria a artistes que tinguin obres on hi hagi representats rellotges

En motiu de la XXII Fira del Rellotge de Catalunya dedicada a “L’Art al Rellotge”, l’Associació Fira del Rellotge fa una convocatòria d’artistes que tinguin obres on hi hagi representats rellotges.
Aquestes obres s’han de lliurar a la organització de la Fira el diumenge 14 maig a les 12:00h al Museu del Rellotge, al Casal Cultural Codinenc, de Sant Feliu de Codines.
Les obres rebudes seran exposades al Museu del Rellotge junt amb la resta de peces de l’exposició temàtica que es farà “L’Art al Rellotge”. Les obres poden ser fetes amb la tècnica que prefereixi l’artista (pintura, escultura, etc) sent el requisit que hi hagi representada la figura del rellotge, i sigui en un format exposable.
Tots els artistes participants seran obsequiats amb un rellotge i totes les obres seran valorades per un jurat. Es lliuraran els premis el mateix dia de la Fira:
  • 1r. premi: 300 euros i 1 rellotge
  • 2n premi: 150 euros i 1 rellotge
  • 3r premi: 50 euros i 1 rellotge

Els interessats en participar cal que us poseu en contacte amb Josep Vilanova (609 818 569) o Pere Riera (603 837 079). Les tres obres premiades quedaran al Museu, les altres es podran retirar un cop acabada l’exposició.