Arxiu de la categoria: 2004

Amb la propera seran ja 23 edicions de la Fira del Rellotge de Catalunya

Aquest proper 20 de maig la XXIII Edició de la Fira del Rellotge es  dedicarà “La Didàctica del Rellotge”.

Des d’ara i fins el dia de la Fira des de la web i les xarxes socials anirem tan donant dades de la Fira d’enguany com recordant els grans moments rellotgers de les XXII edicions anteriors.

Que us sembla la composició amb els XXIII cartells?

Quantes històries i quin temps més maravellos hem viscut!

La primera edició de la Fira es va celebrar el 7 d’abril de 1996 amb una exposició de rellotges antics al Casal Cultural Codinenc que es va poder visitar els dies 5, 6, 7 i 8 d’abril coincidint amb la Setmana Santa d’aquell any 1996 i ja vas ser tot un èxit.

Des del menú o des del buscador de la web podeu buscar informació de totes les edicions anteriors.

Els cartells de les 23 edicions de la Fira

Escalfant rellotges per la XX Fira

Anàvem a dir que ja fa dies que estem “escalfant motors” per la XX Fira, però atès que la nostra passió son els rellotges posarem que anem “escalfant rellotges” de cara a la XX Edició.

Aquests dies ens els quals anem fent preparatius, removent arxius i andreçant papers, anirem actualitzant també la nostra web i continguts.

Avui tot endreçant hem trovat notícies de la IX i X edició que creiem que us poden interessar.

De la IX Edició de l’Any 2004 dedicada a “L’autòmata i el Rellotge” hem trovat les dues pàgines que la Revista La Pinya ens va dedicar i que us posem a continuació.

De la X Edició de l’Any 2005, fa deu anys, rescatem la revista “Contraste” del Grup Duplex que en el seu número 71 ens va dedicar una pàgina i un bon titular: “La Feria del Reloj de Sant Feliu de Codinas llega a su décima edición. Tras diez años la manifestación se ha convertido en un acontecimiento cultural a nivel estatal”.

 

IX Fira del Rellotge de Catalunya, 15 i 16 de maig de 2004

L’AUTÒMATA I EL RELLOTGE

La novena edició va aplegar una col·lecció única de rellotges amb autòmats i autòmats independents entre els que hi havia peces que ara s’exposen en d’altres museus de Catalunya de recent creació i originals rellotges de butxaca amb autòmats de tipus musical i eròtic.

Els primers rellotges mecànics, cap al segle XIV, estaven dotats, la majoria de les vegades, de figures autòmates anomenades “Jaquemart” que copejaven les campanes. Encara queden innombrables exemples dels citats campaners mecànics dels quals podem citar per proximitat o fama, els de la Catedral de Burgos, els d’Elx o els de la plaça de Sant Marc de Venecia.

Amb el temps, els mecanismes s’anaren complicant amb multitud de figures que no nomès accionen les campanes, sinó que es desplacen per l’esfera del reliotge o per altres parts del moble o façana que els dóna cabuda per senyalar parts molt concretes del dia, especialment el moment del migdia. Aquest és el cas dels grans rellotges de Munich, Nuremberg, Munster, Berna, Estrasburg, Besançon o Praga.

A finals del segle XVIII, l’art de la rellotgeria assolí un alt nivell de precisió i de miniaturització que alguna dels artesans, no satisfets amb que les seves obres, (d’unes dimensions mínimes) marquessin les hores i senyalessin la posició dels astres amb una fiabilitat extraordinaria, volen anar més lluny i els volen donar vida. A partir d’aquella epoca, els rellotgers crearen una sèrie d’autòmates en miniatura i independents dels reuotges, capaços de sorprendre, meravellar i fer somiar al món.

Entre l’extensa gama d’autòmates que han arribat fins als nostres dies destaca una gran quantitat d’ocells que tenien complexes tonades mentre mouen cap, pic, ales i cua. Jacquet-Droz i el seu col·laborador Frederic Leschaut van construir els autómates més fascinants de tota els temps: tres androides que dibuixen, escriuen i toquen i’orgue. El tamany no ha estat un impediment per a la realització d’autòmates, sinó més que un repte a l’art de la rellotgeria i la minituralització.

Molts rellotges de butxaca amb repetició de soneria disposen de figures que copegen les campanes; en altres hi ha escenes animades de tipus costumista, bíblic o fins i tot erótic.