Arxiu d'etiquetes: Catalunya

XIV Fira del Rellotge de Catalunya, 16 i 17 de maig de 2009

EL RELLOTGE CATALÀ

En un principi per la XIV Fira es va anunciat que la Fira estaria dedicada al Rellotge Electric, però la publicació del llibre “El Rellotge Català” i la possibilitat d’exposició de peces ùniques de rellotges catalans van fer que es posposes la Fira dedicada al Rellotge Electric.

Així doncs l’exposició es va dedicar totalment al rellotge català amb abast internacional. Tots els organitzadors i simpatitzants van estar d’acord en que s’havia de col·laborar al màxim en la divulgació del inigualable, únic e insustitutible llibre “El Rellotge Català”, que amb molta dedicació de temps i esforç, els seus autors, l’antiquari i
col·leccionista Jaume Xarrié, i el reconegut professor, Eduard Farré, havien publicat pocs dies abans de la Fira i es va voler donar suport a aquesta gran obra mostrant rellotges de tots i cadascuna de les poblacions catalanes que els van construir.

Anècdota de la XIV Fira: El rellotge 485 de Moià. Catalunya va recuperar l’històric rellotge de Moià número 485 del segle XVIII de la col·lecció anglesa Tyler. Dels 46 rellotges històrics censats fins a la data de la Vila de Moià, existeix un que és diferent a tots els demés.
En els anys 70 del segle XX, el diari ABC de Madrid es referí a ell i va publicar un article de la important colecció Tyler, lord anglès reputat col·leccionista de rellotges dels segles XVI a XVIII. Aquest rellotge va escapar de la destrucció per part dels Carlistes de la Vila de Moià i del oblit fins ser una antiguitat que el historiògraf rellotger Luis Montañés el va mencionar en els seus estudis dels anys 1959-1969. Posteriorment, el Sr. Montañés va publicar un llibre titulat “Articulos ABC”, on sortí fotografiat per primera vegada. En el llibre “El Rellotge Català” està catalogat per la seva raresa i per ser peça única. El professor Dr. José Daniel Barquero, també el cataloga en el seu diccionari sobre el rellotge “Relojes. Diccionario Enciclopédico de Alta Relojería “, publicat per Editorial Furtwangen.  En l’actualitat, el rellotge està a Catalunya i s’en va poder gaudir en exclusiva a la nostra XIV Fira del Rellotge a Sant Feliu de Codines.

 

XIII Fira del Rellotge de Catalunya, 17 i 18 de maig de 2008

EL RELLOTGE ELEMENTAL

La tretzena edició ho va voler fer fàcil i es va remuntar als orígens dedicant l’exposició als Rellotges Elementals, és a dir a aquells instruments per a la mesura del temps que es basen en la utilització dels quatre elements clàssics: aigua, foc, terra i aire.

A l’antiguitat es donava el nom d’Element a cadascuna de les quatre substàncies amb les que es pensava que estava fet tot l’univers físic. La formulació de la teoria dels quatre elements s’atribueix al grec Empèdocles (s. V aC.); més tard se li afegí un cinquè element, l’èter, que se suposava que omplia tot l’espai, l’existència del qual no fou revocada fins la formulació de la teoria de la relativitat.

Tocant de peus a terra, es van exposar rellotges de sorra (terra), clepsidres (aigua), rellotges d’oli i encens (foc) i, per suplir l’aire i l’èter, hi afegirem els rellotges de sol i altres instruments astronòmics d’utilització a l’aire lliure. A més, naturalment, d’altres rellotges que ens hagin cridat l’atenció i que puguin contribuir al coneixement d’aquest art tant artístic com científic.

Els despertadors de la Fira causen sensació a Granollers

El dissabte passat a la tarda els despertadors de la Fira del Rellotge de Catalunya van visitar Granollers i van causar una gran expectació.  Els llocs més emblemàtics de la capital vallesana va viure també aquesta nova edició de la Fira que es preveu molt concorreguda i amb rellotges molt interessants.

Quin serà el proper destí dels despertadors de la Fira?

XII Fira del Rellotge de Catalunya, 19 i 20 de maig de 2007

EL RELLOTGE MISTERIÓS

El Rellotge Misteriós va ser el tema de la dotzena edició, que se celebrà el dissabte 19 i diumenge 20 de maig de 2007 a Sant Feliu de Codines.

Amb la denominació de “misteriosos” es cataloguen una sèrie de rellotges el funcionament del qual no és fàcilment explicable, ja sigui perquè la localització de l’inevitable mecanisme no és evident, ja sigui perquè no s’encerti a identificar el vincle que necessàriament ha d’haver-hi entre la màquina i les agulles.

El testimoni més antic que coneixem sobre els rellotges misteriosos es remunta a l’any 1751, amb la publicació dels imaginatius rellotges de Nicolau Groiller entre els quals n’hi ha un amb un pla inclinat i un altre rellotge horitzontal en el que una tortuga flotant dins l’aigua senyala l’hora sobre els llims que serveix de marc del petit estany. Condició necessària per a un rellotge misteriós és que no es proporcioni la mínima indicació sobre el seu mecanisme, abandonant així l’enigma a les especulacions sempre interessants del intrigat observador.

Gaston Tissandier, Robert Houdin, Henri Robert, Guilmet, Cartier, Omega i altres rellotgers anònims i marques diferents han fabricat peces úniques o petites sèries de rellotges misteriosos de taula, butxaca i de polsera.

En èpoques diferents es van qualificar de misteriosos els rellotges situats en l’interior de pèndols composats i fins i tot els rellotges en els que una figura movia alternativament els ulls. A falta de criteri convencional per aplicar la denominació de misteriós a un rellotge, aquest qualificatiu seguirà depenent, com fins ara, del nivell d’imaginació i de coneixements del qui observa el rellotge i es qüestioni el seu funcionament.

XI Fira del Rellotge de Catalunya, 20 i 21 de maig de 2006

EL RELLOTGE I LA MÚSICA

La onzena edició va estar de dedicada a “El Rellotge i la Música”.

La música en els rellotges és una característica que ha quedat moltes vegades amagada darrera la vistositat dels autòmats però en canvi, es constata que aquests depenen en gran part de la música que sona mentre realitzen les seves evolucions i fins i tot, hi ha molts rellotges que disposen de música de forma exclusiva.

També han estat els rellotgers i les seves tècniques específiques els que han estat capaços de construir màquines de música mecànica independent dels rellotges.

Tot comença al món clàssic quan els primers ocells autòmats dissenyats per Heró d’Alexandria, ja s’acompanyaven de flautes hidràuliques per imitar el seu cant. Al món medieval, la música de flautes i d’altres instruments de corda i de percussió servia de complement al toc de les hores dels rellotges.

Diverses campanes unides de bateria conformaren els primers carrillons i la seva miniaturització, ha estat l’origen de rellotges portàtils amb caixa de música incorporada i de les caixes de música autònomes.

Video que hi ha a YouTube de la XI Fira del Rellotge:

Llibre “10 anys de la Fira del Rellotge de Catalunya”

L’any 2005 en motiu de la X Edició de la Fira es va editar el llibre “10 anys de la Fira del Rellotge de Catalunya”. Va ser una edició limitada i conmemorativa per celebrar el desè aniversari de la Fira, una fita molt important i que va consolidar definitivament l’èxit de la Fira del Rellotge de Catalunya. Aquí en podeu veure algunes de les pàgines destacades:

 

X Fira del Rellotge de Catalunya, 14 i 15 de maig de 2005

X FIRA: 10 ANYS DE RELLOTGES

La desena edició va suposar un retrobament amb les altres edicions i per això es va fer una recopilació de les millors peces que havien passat per les anteriors exposicions.

Així mateix es va publicar una edició limitada d’un llibre commemoratiu en motiu del desè aniversari.

VIII Fira del Rellotge de Catalunya,17 i 18 de maig de 2003

EL RELLOTGE DE MOIÀ

La vuitena edició va centrar-se precisament en Catalunya i els rellotges domèstics del segle XVIII que van aparèixer gràcies als diversos tallers artesanals dedicats a la seva fabricació. Durant la fira, que va comptar amb la presència de l’Honorable Senyor, Joan Rigol, ex-President del Parlament de Catalunya es van exposar per primer cop junt, una col·lecció única de rellotges catalans de diverses poblacions del país.

Si volguéssim mesurar la importància de cada localitat pel nombre de rellotges que ens han arribat, hauríem de situar en primer lloc Moià (Bages) on el rellotger Josep Senesteva (1735-1808) arribà fins el nº 508 de fabricació. El seu aprenent i continuador, Francesc Crusat (1780-1833) arribà al nº 114.

La resta de tallers de rellotges domèstics localitzats a Catalunya i citant-los pel volum de fabricació són els d’Arenys de Munt, Gironella, Sant Joan de les Abadesses, Mataró, Manresa, Olot, Igualada, Terrassa, Barcelona, Centelles i Vic.

VI Fira del Rellotge de Catalunya,12 i 13 de maig de 2001

EL RELLOTGE DE SOL I ORIGEN DE LA MESURA DEL TEMPS

La sisena edició va presentar una visió dels rellotges de sol que es fan a Catalunya i de les persones que es dediquen a la gnomònica, l’art de construir rellotges de sol.

La Societat Catalana de Gnomònica, centre d’estudis de rellotges de sol va exposar una col·lecció de fotografies i peces reals de rellotges reals que fabriquen i restauren els seus socis.

Així, es podran veure rellotges de sol de paper, retallables, portàtils i fotografies de rellotges de sol instal·lats al cim de les agulles, al Pirineu o a edificis públics i privats arreu de Catalunya de notable interès per la seva originalitat, tècnica i disseny.