Arxiu d'etiquetes: Omega

Exposició “Els Rellotges de Polsera”

El passat diumenge 22 de maig es va poder veure en exclusiva al “Museu del Rellotge de Catalunya” l’exposició temàtica “Els Rellotges de Polser: ahir, avui i demà”.

Durant tot el matí l’exposició va estar oberta i més de dos-centes persones van poder veure els quasi tres centes rellotges reunits per l’exposició junt amb la col·lecció permanent del Museu. L’exposició va ser un èxit i va rebre molt bona valoració de tots els visitants.

Cal destacar la col·lecció de rellotges “Omega” que es va agrupar històricament amb peces desde principis de segle, entre guerres, anys 50, anys 70 fins l’actualitat. També va haver-hi representació de rellotges de polsera relacionats amb marques d’automòbil. Acabada la Fira, l’exposició es va desmuntar i es van retornar les peces als seu propietaris. Esperem a la propera edició trobar un tema amb igual o més d’interès i tenir prou sort per poder reunir peces de tan valor com les d’enguany.-

A continuació us posem una petita galeria fotogràfica de l’exposició:

 

 

 

 

XII Fira del Rellotge de Catalunya, 19 i 20 de maig de 2007

EL RELLOTGE MISTERIÓS

El Rellotge Misteriós va ser el tema de la dotzena edició, que se celebrà el dissabte 19 i diumenge 20 de maig de 2007 a Sant Feliu de Codines.

Amb la denominació de “misteriosos” es cataloguen una sèrie de rellotges el funcionament del qual no és fàcilment explicable, ja sigui perquè la localització de l’inevitable mecanisme no és evident, ja sigui perquè no s’encerti a identificar el vincle que necessàriament ha d’haver-hi entre la màquina i les agulles.

El testimoni més antic que coneixem sobre els rellotges misteriosos es remunta a l’any 1751, amb la publicació dels imaginatius rellotges de Nicolau Groiller entre els quals n’hi ha un amb un pla inclinat i un altre rellotge horitzontal en el que una tortuga flotant dins l’aigua senyala l’hora sobre els llims que serveix de marc del petit estany. Condició necessària per a un rellotge misteriós és que no es proporcioni la mínima indicació sobre el seu mecanisme, abandonant així l’enigma a les especulacions sempre interessants del intrigat observador.

Gaston Tissandier, Robert Houdin, Henri Robert, Guilmet, Cartier, Omega i altres rellotgers anònims i marques diferents han fabricat peces úniques o petites sèries de rellotges misteriosos de taula, butxaca i de polsera.

En èpoques diferents es van qualificar de misteriosos els rellotges situats en l’interior de pèndols composats i fins i tot els rellotges en els que una figura movia alternativament els ulls. A falta de criteri convencional per aplicar la denominació de misteriós a un rellotge, aquest qualificatiu seguirà depenent, com fins ara, del nivell d’imaginació i de coneixements del qui observa el rellotge i es qüestioni el seu funcionament.